El Porqué

Este blog pretende mostrar mi camino en la comprensión del proceso del entrenamiento. Espero que sea de vuestro interés y que os sirva para algo. Siempre digo que aprender algo por sí mismo está bien pero entraña mucho trabajo, la mayor parte de él podría ahorrarse si las personas compartieran sus experiencias. Este es el interés de este blog que mis experiencias y conocimientos sirvan para ahorrar tiempo y evitar errores ya cometidos por otros.

Si queréis alguna aclaración preguntad. Si tenéis alguna sugerencia hacedla, os lo agradeceré.

2 comments for “El Porqué

  1. Antoni Bardají
    04/01/2011 at 7:57 pm

    Se cert que l’atletisme t’ha donat molt més que estones de distracció. No hi ha ningu com tu quan es tracta de marcar el camí i seguir-lo, encara que aixó suposi corre, corre i corre fins a 42 kms per arribar-hi. Per que lo important, aixó m’ho has ensenyat tu, es el cami que has fet, no en quina posició arribis.

    Antoni.

    • Jordi Bardají
      05/01/2011 at 6:58 am

      Doncs, sí. És veritat, l’atletisme s’ha convertit per a mi en una lliçó de com viure. I sí, l’important és el camí que has fet. Un amic meu en motiu del 10è aniversari de fundació del club ens va donar un full amb això: “Un marathon és una carrera sin carrera, sin color, sin religión, sin sexo, sin prejuicios, sin nacionalidad, sin odio, un marathon es una carrera dónde cada uno empieza como igual y cada uno termina como vencedor.”

      I és que és cert, crec, que cadascú ha de viure la seva vida, que es seva i de ningú més, i cadascú ha de fer el seu camí i en això no en pots fer responsable a ningú. Però, de la mateixa manera, ningú et pot dir que l’ha fet per a tu. Jo acostumo a dir que entre els marathonians no pot haver-hi fantasmes, és impossible: quan et poses a la sortida d’una marató és evident que has fet molt camí abans i saps quan costa. I quan acabes saps el que costa fer-la, i saps que la distància és la mateixa per a tots, i que cadascú a la seva manera i segons les seves possibilitats, l’ha acabada.

      Gràcies, Toni, pel comentari.

      Jordi

Deja un comentario